Formentera, on cada racó és únic i especial

Totes les estrelles brillen al cel fosc de l’illa

De nit, a Formentera, és imprescindible mirar cap amunt i meravellar-se amb els milions d’estrelles, planetes i astres que brillen en un cel fosc amb una baixa contaminació lumínica. Des de l’any passat, l’illa està certificada com a Destinació Turística Starlight, que distingeix els indrets que tenen òptimes qualitats per a la contemplació dels cels estrellats i que són especialment aptes per desenvolupar activitats astroturístiques al llarg de tot l’any: les galàxies s’observen millor a la primavera; els cúmuls d’estrelles, a l’estiu, i les nebuloses, a la tardor o l’hivern —els planetes tenen el seu propi cicle que no depèn de les estacions. La Via Làctia es veu tot l’any, però està especialment esplendorosa de març a octubre. Els millors llocs on practicar l’astroturisme són la Mola, es caló des Mort, la platja de Migjorn, el cap de Barbaria, sa punta Rasa, els penya-segats de cala Saona, Can Marroig i sa punta Prima.

Turisme de Formentera. formentera.es

La posidònia, la deessa del mar

La posidònia no és una alga, és una planta oceànica i és la responsable que les aigües que envolten Formentera siguin cristal·lines, perquè és una depuradora natural. La importància ecològica de la posidònia és tan gran que l’any 1999 va ser inclosa dins de la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco.

L’extensa praderia de posidònia que creix als fons sorrencs no gaire profunds del mar és, gràcies a la fotosíntesi, una de les principals productores d’oxigen que alimenta peixos, esponges, algues i altres animals marins. La seva presència permet que moltes espècies marines estableixin la seva llar a les aigües de Formentera. La seva presència és vital també per evitar l’erosió dels fons gràcies a les seves arrels, i protegeix el litoral dels temporals amb les fulles mortes que es dipositen a les platges durant la tardor.

La posidònia oceànica és un dels motius pels quals es va crear el Parc Natural de ses Salines, un espai protegit que comparteixen Eivissa i Formentera: l’àrea marina, amb una important presència d’aquesta planta, suposa més del 80% del territori del Parc. A la zona terrestre protegida, hi predominen les pinedes i els savinars costaners, els estanys, els sistemes dunars i els penya-segats. En aquest ecosistema, s’han censat unes dues-centes deu espècies d’aus, com el flamenc, el camallarga comú, l’ànec blanc, el corriol camanegre i la baldriga balear. També hi destaca la sargantana de les Pitiüses, endèmica d’Eivissa i Formentera.  

Turisme de Formentera. formentera.es/ca

Receptes tradicionals i productes locals que no passen de moda

La cuina típica de Formentera està molt lligada als productes del mar i a l’agricultura de secà, i està marcada per l’autosuficiència, a causa de l’aïllament de les Pitiüses. Però que això no us desanimi a tastar unes receptes tradicionals que són imprescindibles per copsar al paladar una cultura culinària única, i que trobareu en l’ensalada pagesa, que es fa amb peix sec; el frit de polp; el sofrit pagès, elaborat amb carn i patates; els calamars a la bruta, amb la tinta, o el bullit de peix, guisat amb patates. Les postres més característiques són el flaó —un pastís de formatge fresc amb herba sana, que hi dona el característic gust mentolat—, les orelletes —unes galetes cruixents i fregides amb un gust anisat— i la greixonera —semblant a un púding, perfumat amb canyella i elaborat amb les sobres de les ensaïmades del dia anterior.

Slow Food. Al web d’informació turística de Formentera trobareu informació actualitzada dels establiments i dels productors on podeu comprar producte local. formentera.es/ca/slow-food