Aquest ha estat un viatge viscut no tan sols des de la mirada pròpia, sinó sobretot a través de la mirada dels companys d’aventura. Des de darrere la càmera, filmant les seves maneres de sentir, d’expressar-se i emocionar-se en diversos punts del mapa, he anat descobrint un paisatge i també quatre éssers apassionats per la natura.

Amb la mirada silenciosa, intento no intervenir gaire en el que cadascú viu, sigui admirant un espectacle de llums i boira d’un far, pujant una serra, deixant-se acariciar per la frescor de l’aire anant amb bicicleta o cridant d’emoció als salts que ens regala un grup de dofins. Un viatge replet d’instants que vivim de forma individual, però compartida.

Capturo ulls brillants i vius que veuen bellesa a l’entorn, a les persones que ens creuem pel camí i a les ensaïmades. Capturo instants en els quals tracto d’aguantar-los a tots quatre d’esquena apreciant una vista. Xerren i fan broma mentre jo intento contenir el riure, però no me’n puc estar, la imatge se sacseja i passa a negre.

De vegades el dit no m’arriba a prémer el botó de gravar o el pla que havia filmat resulta ser borrós, i aquestes són algunes de les batalles internes que vaig vivint com a operadora de càmera de documental. Però després veig que he capturat moments màgics pel fet d’estar en constant moviment.

Miro d’avançar-me a l’equip per gravar-los creuant platges de sorra blanca, m’enfilo al pal del veler per veure el món i capturar-lo a vista d’ocell o m’arrossego sobre les pedres per clissar com els membres de l’expedició observen la vida petita de les flors i els insectes. La curiositat és el que em mou i aquesta ruta ha sigut una realitat que sempre he somiat. La singularitat de cada persona ha estat la riquesa d’aquest viatge. I ha resultat que, intentant capturar l’emoció de cada moment, ja no puc oblidar el que ens ha donat cadascuna d’aquestes illes.